Miracle.
Tothom es va posar d'acord.
No teníem cap dubte.
Els contenidors s'havien reproduït.
Sobtadament. No.
El fet estava provocat per un tipus resident a Roma.
Avui era a Barcelona.
Si un cop van ser peixos avui eren contenidors.
Escombraries.
Dos dins i un fora.
Dies enrere, quan feia més fred, els veia a tots tres cada matí. Dos dormien dins i un fora. Dins, un a cada costat, tapats amb alguna manta o flassada. Em cridà l'atenció que un, el que sempre dormia a l'esquerra, disposava d'unes xancletes de color rosa. I així, cada matí al passar pel xamfrà, buscava les xancletes dins del caixer. Això m'assegurava que qui dormia era el mateix. Però el que em colpia de veritat era que sent tres, el que dormia fora fos sempre el mateix. A banda que dins hi havia espai per a un tercer. Algun matí quan hi passava els de dins s'estaven llevant i recollint les seves pertinences. El de fora, però, sempre el trobava despert, Assegut a terra i mirant a l'infinit. Tot i què davant hi havien cotxes i camionete...
Comentaris