Fet a Barcelona.

Després de còrrer prop de seisanta minuts va prèmer el botó vermell.                              La cinta s'alentí suaument fins que s'aturà.                              Baixà i s'encaminà cap la bàscula, abans prenguè paper del corró.                              S'eixugà la suor. L'agulla immòbil.                              Estès a terra. Els ulls oberts. La mirada suplicant.

Despenjava. Hi posava un euro. Premía les tecles. I penjava. Penjava. Hi posava un euro. Premía les tecles. Despenjava. Hi posava un euro. Penjava. Despenjava. Premía les tecles. Volia comunicar amb algú. No se'n sortia.  Tant li feia els números. Premía totes les tecles. I tornava a començar. Despenjava. Penjava. Despenjava. Penjava....

Tothom es va posar d'acord. No teníem cap dubte. Els contenidors s'havien reproduït. Sobtadament. No. El fet estava provocat per un tipus resident a Roma. Avui era a Barcelona. Si un cop van ser peixos avui eren contenidors. Escombraries.