Encants.
Vàrem respirar profundament. Com si volguéssim sentir la vida. Després admiraríem la teulada. Sempre que el sol ens ho permetés. Tot plegat conformava una bella abstracció. Ens inquietava la geometria i la llum. I és per això que ens buscàvem amb la mirada. Certament. Ens produïa l'encantament. El que sempre havíem empaitat. I així fou com pujàrem aquell esglaó. L'escala, però, era allà, davant nostre.