Sense trampes.
Tot plegat era estrany, molt estrany.
Mai havia fet cap esment de la nova situació. Sobtadament, a corre-cuita, calia oblidar-se dels neguits.
Bé, doncs jo no volia entrar en aquell joc. Ni en aquell ni en cap altre de semblant.
Tenia assumit el que succeïa i no podia deixar de preocupar-me.
Era inversemblant que fos solucionat amb un somriure i petant els dits.
A més, em feia sentir viu, i amb objectius per a què lluitar.
Què pretenia?
Que em fiqués al llit i dormís com un angelet? Rotundament no!
Tot aquell munt de problemes eren meus, me'ls havia guanyat jo!
El que jo volia era seure hores i hores davant la pantalla. Endinsar-me en la història.
I lluitar. Superar els nivells. Volia jugar. Volia guanyar!.
Sense trampes.
Comentaris