Sospir.
Arribaren i aparcaren amb pocs segons de diferència. Sortiren dels autos respectius. Ell es dirigí amb pas ferm cap ella. Abans d'abraçar-la ja l'estava besant. Des de la botiga, rere la finestra, la dependenta observava l'escena. Pujaren al cotxe d'ell i abandonaren l'aparcament. La dependenta es quedà mirant una bona estona... Imaginant com serien les següents escenes ara que ja no podia veure-les. Es proposà veure'ls tornar, i observar llur comiat. El cotxe seguia allà. Però l'últim cop que es posà darrera la finestra s'adonà que s'havia perdut l'última escena. Pensà, però, que potser l'endemà tornarien a fer la mateixa actuació. Debades Ni l'endemà, ni l'altre, ni l'altre... Ella però, la dependenta, tots els dies al matí mirava una estona rera la finestra, sospirant per ser la protagonista d'una escena que li permetria obrir la finestra de bat en bat. ...