L'espera.
Havia poca cosa a veure. Doncs plovia i feia fred. Havíem arribat en funicular. El de tornada encara trigaria una hora. Tancats en aquella sala d'espera, esgotàvem tota mena de distracció. Havia calculat l'amplada de la estança fent-ne passes de pared a pared. Tal com si estigués en una cel·la. Havia mirat i re-mirat totes i cadascuna de les fotografies situades al llarg dels murs. Consultàvem els mòbils encara que els sabiem muts. Xerràvem. Fins que vaig decidir fotografiar-nos.