Cau la Lluna.
Cony!
El cas era que havia caigut la Lluna.
Surava.
Encara no havia complert els 14 anys. D'amagatotis, vaig
decidir fer un passeig amb la barca, sabeu, una aventura nocturna.
Amb la esperança de veure el monstre.
Però, en cop d'això, em topo amb la Lluna!
Torna a casa i explica que t'has trobat el satèl·lit al bell mig del llac.
Bé, de fet, mitja Lluna.
El llac, jo dins la barca, i davant meu aquella pedrota!
Potser baixava de tant en tant per fer uns glops d'aigua.
O, aprofitava la nit per fer "surfing" a les tranquil·les aigües
d'aquell gran bassal.
Tot plegat una bogeria. O com diria l'altra, una escena plena de
romanticisme.
Tornà a casa emocionat, pensant però, que les coses han d'estar
al seu lloc, i el lloc de la Lluna és allà dalt, a una distància prudent
de tots nosaltres, a una distància màgica.
Comentaris