Fet a Barcelona.

Sagnava. Davant el fanal. Poc abans hi havia topat. L' home , abans de travessar el carrer, li donà el mocador . Desinteressadament. En un primer moment sentí alleujament. Però al quedar-se tota sola, el sentiment fou de solitud i debilitat . Ell no voldria el mocador tacat . De sang. Pensà ella. Aixecà la mirada i veié la gota vermella lliscant pel fanal. Sorpresa, el seu primer reflex fou esborrar-la, després s'ho repensà, i decidí deixar la seva empremta. Com si fos un senyal . Trista, travessà pel pas de vianants i deixà anar el mocador. ...

Hi eren per arrreu. L'Ajuntament havia creat una brigada que emprava les 24 hores del dia per tal de retirar-los del carrer. No sempre amb èxit. Per poc que plogués, de seguida els veiem amunt i avall. La veritat és que eren completament inofensius. Però , i la bava? La Bava! Així en majúscula, com ha de ser. Quina Bava! De fet hi havia qui l'aprofitava per lliscar amb els esquís. A més, ara que no hi havia gaire neu, era una bona manera d'usar-los. Bé, hauria-ho de veure'ls bellugant totes les banyes. quan topaven amb alguna bonica femella. Oh! Impressionant. Es movien a una ...