Artilugi.

Quina mena d'artilugi! Estaba ocupant la meva plaça! Bé la meva i la del costat. No era una màquina, no!, era una dona, semblava una noia, jova. Certament vaig voler dirigir-me, però que cony li anava a dir?. El primer pensament , és clar, va ser creure que patia una fort desequilibri mental. O que potser havia prés alguna substància no massa recomanable. Però, no, vaig mirar al voltant, intentant trobar alguna càmera, si, allò deuria ser una broma d'aquelles, si, aquelles de càmera oculta. Tothom esperant quina seria la meva reacció. Ha, ha, tots rient, i jo allà al mig. Bé, jo i aquella criatura que ben mirada era força ben plantada. Plantada? ha, acabava de fer un acudit. - senyoreta, es troba bé?- , li vaig demanar. Però si de fet semblava tota una oferta sexual. Allà alçava a una altura adequada el seu sexe tot disposat. No, no podia ser una càmara oculta, una càmera oculta de tipus ponogràfic? De cap manera. M'havia de centrar. Al cotxe hauria alguna manta per tal de tapar-la. Si, això és el primer que havia de fer. O no?. No, millor fer mitja volta i marxar volant. Però que faig? Qué caram! estaba ocupant la meva plaça, i el que havia de fer és fer-la fora. - escolti'm! faci el favor de sortir d'aquí! haig d'aparcar! -, li vaig etzibar. Res, no va moure ni un múscul, ni ara, ni en cap moment. Allò ja passava de mida. Finalment vaig decidir fer-li una fotografia. Si, aquesta que esteu veient. Increible, no?. Doncs això, una foto i una explicació. En acabat tornaré al parking, la trobaré?...